Aquesta és una visió de l’ús educatiu de l’ordinador centrat en l’alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l’inrevés. El nen pot desenvolupar estratègies de resolución de problemas.
Parlaríem d’una descoberta guiada. El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guía a la reflexió del nen.
Exemple: Scratch. Aquest és un programa amb el que es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a a través de la Xarxa des de l'espai web. És un programa propi de la web 2.0.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Permeten un aprenentatge per descoberta. Són sistemes tancats en els que l’usuari pot manipular diversos paràmetre però no afegir-ne de nous.
Un exemple de simulació és el programa Crayon Physics. L’usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguirán un moviment natural seguint la lleu de la gravetat. Un altre exemple més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistema fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d’una planta.
Les simulacions fomenten la reflexió i l’acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es prenten simular sistemes de relació social. Les simulacions en aquests casos, poden donar lloc a interpretaciions del món real greument errònies.
Totes aquestes quatre metàfores ens indiquen clarament que l'ordinador serveix per ensenyar només cal aprendre a utilitzar-lo correctament. Les quatre metàfores ens aporten una educació més dinàmica, innovadora i interessant per a l'alumne. L'ús de noves tecnologies en el seu aprenentatge és un estimul molt positiu que podem aportar als nostres futurs alumnes. A part de què manejar l'ordinador, ja per si, els motiva, a més a més ensenyar-los d'una forma divertida estimulant. Aprendre és una tasca interessant, només has de saber trobar la forma de fer-ho entendre així als nens/es, i aquesta, és un bon exemple.
