INTRODUCCIÓ

Un blog, és un espai virtual i personal on cada persona dissenya, edita i publica una serie d'informacions seguin un mateix objectiu o tema. Aquest blog en concret, del que tracta és de crear un dossier d'aprenentatge, és a dir, un espai on quedin resumits els nous conceptes, i tècniques que vaig aprenent a la universitat. D'aquesta manera hem serveix per poder consultar tot el que he anat treballant al llarg del semestre. A més a més, amb el blog puc anar reflexionant sobre l'ús que li puc donar a les diferents eines que utilitzo a classe i sobre tots els temes tractats.


El blog, consta de diferents etiquetes, en les quals integro les dues assignatures d'on extrec la informació, que són: GITIC i COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital). Aquesta última, és una matèria per treballar, com bé diu la pròpia paraula, les nostres tècniques a l'hora de comunicar-nos de forma oral, escrita i, digita. Hem treballat com ser uns bons comunicadors, les actituds correctes a l'hora de parlar en públic, hem fet pràctiques amb presentacions i recitacions, hem repassat el que és el llenguatge, i tots els codis i característiques que aquest té, entre molts altres temes per l'estil que hem anat treballant al llarg del semestre. A més a més, pel que fa a l'assignatura de GITIC, aquesta com bé diu la paraula també, fa referència a la gestió de les TIC, és a dir, de les noves tecnologies a l'aula. I en aquesta assignatura el que hem après és ha manejar l'ordinador amb tots els seus serveis i programes correctament.


Per una banda, dins l'etiquete de COED, esmentaré set temes que hem tractat a classe: les competències comunicatives, el llenguatge i les llengües, les diferències entre el codi escrit i l'oral, la recitació d'un poema, els anuncis i la interpretació d'aquests i dues activitats fetes a classe que m'han semblat interessants d'explicar.
En segon lloc, dins de l'etiqueta de GITIC, hi ha diferents apartats, com poden ser: comunicació i serveis, multimèdia, mapes conceptuals i programes. En cada apartat faig un aprofundiment sobre els continguts explicats i, per acabar, una breu conclusió.


Totes aquestes etiquetes el que ens permeten és poder accedir a la informació d'una forma més ràpida i pràctica.


Per acabar, cal dir que el blog està totalment actualitzat, és a dir, que consten tots els temes tractats més rellevants al llarg del semestre en les dues assignatures esmentades anteriorment. I cada apartat consta d'una reflexió sobre l'ús de cada eina, programa, tècnica o servei esmentat.

  

Parlar i escoltar

Des de què som petits, les persones anem adquirint una capacitat que ens permet expressar allò que pensem en paraules. Expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Aprenem quan podem parlar o quan hem de callar, i també sobre què parlar depenen del context on ens trobem. És a dir, aprenem els registres de la llengua.

Depenen del context en el què ens trobem, utilitzarem unes competències comunicatives o unes altres. Per exemple, trobem dos tipus de manifestacions d'aquestes competències.

- Els sistemes primaris -> Que fa referència a un llenguatge quotidià i utilitzat en la vida en societat. L'utilitzarem per escriure una nota a un amic, una notícia, un cartell, etc

- Els sistemes secundaris -> Aquest són de major elaboració i complexitat. És a dir, l'utilitzem en textos científics, tècnics, sociopolítics, etc.

Es pot dir que, la competència comunicativa és la capacitat que inclou conèixer una llengua com també saber com i per a què utilitzar-la.

Fins ara he parlat de l' emissor d'informació, però, també és important fer un apunt sobre el receptor dels missatges. Una persona que ha de saber escoltar, i només així podrà assimila i entendre el que se li està dient.

Escoltar, doncs, és comprendre un missatge oralment a partir d'un procés cognitiu d'interpretació. A més a més, has de saber escoltar, és a dir, tenir un paper actiu i participatiu amb respecte cap a l'emissor i les seves idees. Has de descobrir les idees principals del missatge i saber reaccionar a aquest missatge. Només així, amb aquesta actitud positiva, atenta, i entregada a l'altre podràs aconseguir ser empàtic i així entendre'l.

Per concloure, doncs, has de saber utilitzar el llenguatge i les competències comunicatives per poder comunicar-te correctament, depenen del lloc on et trobis i amb qui estiguis parlant. A la vegada, has de saber escoltar el que t'estan dient, prestant atenció i una actitud activa durant la conversació. I sobretot, respectant les idees i els arguments de l'altre persona, de l'orador.

Collarets de llum

Miquel Martí Pol, Joan Brossa, entre d'altres; són poetes coneguts i llegits per la gent. Per això, avui a la classe de Comunicació oral, escrita i digital hem fet una recitació de poemes en mig de tota la classe.

Primer, la nostra mestra ens va donar la llibertat d'escollir els poemes que més ens agradessin. Però hi havia unes condicions; la llargada, la complexitat del poema que havia de ser mínimament alta, el poema que fos elegit havia de ser d'un poeta important i representatiu com els que he esmentat en la introducció i entre d'altres normes que no esmentaré. Quan teníem el poema escollit l' havíem d'enviar a la nostra mestra i ella donar el vist i plau. Jo vaig escollir un poema anomenat "Collarets de llum" de Miquel Martí i Pol.

Collarets de llum 

quan la tarda és fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina

Un estel petit 

obre l'ull i parla

-on serà l'amor

que no puc trobar-la?

-On serà l'amor? 

-fa la lluna bruna

l'he cercat pertot

que n'estic desjuna

I l'amor ocult

entre satalies

riu que riu content

de s'es traïdories

Collarets de llum 

quan la tarda és fina; 

si el rostoll s'adorm

tot es de joguina

Prou l'estel petit

i la lluna clara

cercaran l'amor

més i més encara

Se'n riuran els camps

i les rives pures

i els pollancs i el riu

i el plà i les altures

Se'n riuran els grills

i els ocells cantaires

i el vent romoós

i els follets rondaires

I ell, entaforat 

entre satalies,

contarà a la nit

noves traïdories

Collarets de llum

quan la tarda és fina

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina.

En segon lloc, la nostra professora ens va assignar el dia i a l'hora que havíem de fer la recitació. Més endavant, el dia de la recitació va ser, per mi, un dia de nervis. No sempre et poses davant de setanta persones a recitar un poema escollit per tu. Cada un de nosaltres vam poder tenir un apuntador per si se'ns oblidava algun tros de l'escrit. A més a més, podíem tenir a una persona que ens gravés perquè així poguéssim fer l'autoavaluació molt millor.

Per finalitzar l'activitat, com ja he dit avanç, vaig fer una autoavaluació de la meva recitació. Teníem que tenir en compte diversos aspectes com són: l'elecció del text, l'expressió oral, la mirada, la veu, la postura, la gesticulació, el control dels nervis, i altres factors a destacar. A continuació mostraré l'autoavaluació que em vaig fer:

Elecció del text El poema no ha tingut un vocabulari complex per això s’ha fet fàcil entendre’l. No obstant, ha sigut llarg però sense fer-se pesat.

Expressió oral No m’he accelerat, he anat a poc a poc. He fet algunes entonacions, no ha sigut lineal, però en podria haver fet més.

Mirada He intentat mirar al públic, ho he aconseguit, no obstant, he de reconèixer que la meva mirada s’ha centrat en un parell o tres persones, les que tenia al davant meu i al fons. Ja que, em feien que si amb el cap i em transmetien més tranquilitat.

Veu Hauria d’haver aixecat més el to de veu i vocalitzar millor però els nervis no m’ho permetien. No m’ha tremolat la veu.

Postura Dempeus amb els braços creuats al davant i els peus creuats abaix. Recta i movent-me d’una banda a un altre a mida que anava recitant. Hauria de no intentar no moure’m tant i amagar el riure nerviós que em sortia.

Gesticulació No he sigut molt expressiva per el que fa a la gesticulació, com ja he dit la postura era tot recte dempeus i amb els braços creuats al davant. Hauria d’haver canviat la mevaposició i així dinamitzar el poema amb els braços, les mans, la meva mirada i els meus moviments.

Control dels nervis Estava més nerviosa abans de posar-me al davant de tothom que no quan he començat a recitar. He sabut controlar bastant bé els nervis dins del que cap, però he de reconèixer que sort que em sabia molt bé el poema que ja el deia sense pensar, perquè allà davant no podia ni parar-me a pensar molt en el que anava dient. M’he quedat en blanc un sol cop, però de seguida amb l’ajuda de l’apuntador he pogut remuntar ràpidament.

Altres

Com a conclusió d'aquesta activitat puc dir que, al principi em va fer molta angunia haver-la de realitzar, ja que, prefereixo fer una presentació en públic que no pas recitar un poema amb entonacions i amb bona cara davant de setanta persones que estic coneixent. Però la veritat és que ara, a poc a poc, m'estic donant compte la necessitat de passar aquesta mica de vergonya en un moment determinat, perquè en un futur ho agrairem. La vergonya i els nervis són unes emocions que hem d'aprendre a superar i controlar, i sobretot nosaltres com a futurs mestres.

CRÈIXER ÉS UNA GRAN AVENTURA

Tots i totes des de petits, hem gaudit de les pel·lícules disseny, la màgia  i la il·lusió que aquestes ens transmeten. Fins i tot, els més grans encara es paren a veure alguna per recordar aquella innocència tan maca que preval en la infància de cadascú. És per això que el meu grup i jo, en un treball d'identitat i territori que havíem de fer per l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, vam optar per investigar, buscar i escrutar tot sobre una d'aquestes pel·lícules.


Vam escollir, concretament, la pel·lícula de Peter Pan. El perquè de la nostra elecció, el trobem en la nostra carrera universitària, educació primària. Educar als nens, saber com pensen, com actuen, perquè ho fan, i per esbrinar d'on provenen les seves fonts d'informació o les seves influències. I va ser en aquest punt on, vam trobar la televisió com a major influencia cap als nens. I si parlem de nens, parlem de pel·lícules Disseny. A la vegada, la pel·lícula de Peter Pan ens recrea la història d'un nen amb problemes familiars, un nen que no vol créixer, és a dir, que té una actitud dolenta cap a la vida i cap el pas del temps. Això, igual que en la vida real, es soluciona mirant l'entorn d'aquest nen, perquè no vol créixer? De què té por? Com són els seus pares? Perquè fuig de les responsabilitats? Fent-nos aquestes preguntes arribem a la solució de saber perquè aquest nen actua d'aquesta forma.


En el nostre treball, consten les actuacions i el paper que cada personatge de la pel·lícula té. Però la nostra intenció no ha sigut esmentar-los d'una forma superficial, sinó tot el contrari, relacionar les actuacions que tenen en la pel·lícula amb la vida real. Cada personatge de la pel·lícula té un paper, i la nostra feina a sigut esbrinar quin era. Per exemple, el capità Garfi l'hem relacionat amb les dificultats de la vida, els trams que et posa i les injustícies i proves que has d'anar superant i lluitant. 


També, deixant a part els personatges, em parlat del famós síndrome de Peter Pan, però no em aprofundit sobre aquest, ja que ens estariem ficant massa en el terreny de la psicologia. 


El treball el vam voler exposar d'una forma dinàmica, amb vídeos que representaven i demostraven el que nosaltres anàvem explicant, per captar l'atenció del públic i la motivació en el que estàvem dient. Per no deixar anar cap sermon i que el públic no sàpigues ni de que estàvem parlant. La presentació ens va anar força bé, van haver nervis, com sempre i per falta de pràctica, però vam acabar orgulloses de la nostra feina. Al públic li va interessar el tema escollit i també com vam exposar-lo i, precisament això és el més important.

Un món ple de senyals

En aquest apartat vull parlar de la transmissió d'informació. L'especia humana es diferència de la resta d'animals pel llenguatge. Nosaltres per transmetre la informació fem ús d'aquest, és a dir, a continuació explicaré com el podem definir i l'ampli ventall que aguara dins la seva definició.

El llenguatge està constituït de senyals, és a dir, per comunicar-nos enviem senyals a un receptor i aquest les interpreta, així ens entén i sap el que li estem dient. Així doncs, el més important entre els diversos tipus de senyals, és el llenguatge humà. Constituït per combinacions de senyals i orientat cap a la comunicació entre persones. El llenguatge humà s'organitza en diversos nivells i per mitjà d'aquest podem expressar el que sentim, el que opinem i el que sabem. Aquestes senyals no tenen perquè basar-se en les paraules, quan parlo de senyals em refereixo a les paraules, els signes, les mirades i les diferents tècniques que es poden utilitzar en forma de senyals per comunicar-nos amb els altres.

Per un altre banda, el llenguatge no sols l'utilitzem per comunicar-nos amb un altre persona, sinó que també per parlar amb nosaltres mateixos, és a dir, per pensar. Sembla impossible que es puguin dur a terme els pensaments al marge de la llengua. Resumint, el llenguatge també ens permet l'auto-expressió. Tots aquests pensaments a la vegada son traduccions del que sentim o del que opinem envers algú o alguna cosa. Constantment estem traduint, amb major o menor grau d'intensitat.

Per tant, després de tota aquesta reflexió puc definir el llenguatge com el medi de comunicació més extens de tots els que coneixem i com el el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans.

Dues formes diferents de transmetre la informació

A continuació indicaré les diferencies que hi ha entre el canal oral i l'escrit. Per fer la comparació d'una banda parlarem de les diferències contextuals, i de l'altre de les diferències textuals.

La comunicació oral és immediata en el temps, mentre que l'escrita és diferida. Aquest tipus de característiques són les que s'anomenen contextuals. Alguns exemples de diferencies contextuals serien els següents: En el canal oral trobem el canal auditiu, és a dir, el receptor comprèn amb l'oïda el text i en canvi, amb l'escrit el receptor llegeix la informació i d'aquesta manera l'arriba molta més informació. En la comunicació oral l'emissor pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. En canvi, en la comunicació escrita l'emissor pot corregit i refer el text, sense deixar rastres. Un altre diferencia que podem observar és que, en el canal oral la comunicació és immediata en el temps i en l'espai, i en canvi en l'escrit la comunicació és diferida en el temps i en l'espai. Aquests són sols exemples de la quantitat de diferències contextuals que podem trobar.

En segon lloc, podem comparar les característiques gramaticals. Aquest segon tipus les anomenem textuals, perquè fan referència al missatge de la comunicació. Em centraré sobretot en una petita part del camp: la fonètica i l'ortografia. Podem veure diferències depenen de l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica.

En definitiva, l'escrit presenta un conjunt de característiques contextuals i textuals pròpies, diferents de l'oral. L' escriptor a d'utilitzar recursos lingüístics d'adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical distints de la de l'orador.

Oh brother!

Ens pensem que dominem les noves tecnologies, televisió, ordinadors, mòbils... Però la realitat és que ells ens dominen a nosaltres. En els anuncis de televisió, el que veiem és allò que ells volen. Molts cops ens pensem que, el que surt per televisió és un calc exacte de la realitat però no és així, sinó una representació d'aquesta realitat, es a dir, ens l' enfoquen com ells volen que la veiem. Així ens captiven i ens inciten en la compra de productes sense que ens adonem conte.


A l' anunci que he penjat a continuació es poden observar certs aspectes que demostren com ens "manipulen". En aquest anunci intenten vendre un cotxe per la seva gran amplada. Per especificar-nos això el que han utilitzat es la figura d'un monstre enorme què quan més amor li transmets més gran es fa, i clar, això comporta la compra d'un gran cotxe. El monstre té unes dents enormes i al començament de l'anunci podem veure com la nena que l'escolleix també els té igual. És un tret a tenir-lo en compte ja que han escollit justament a la nena, la que te aquest petit tret semblant a l'animal,  i no al pare o a un altre membre de la família, perquè escolleixi l'animal. En l'anunci intenten arribar als nostres sentiments per poder veure la imatge del cotxe com a una salvació, com la única sortida perquè tot acabi bé:

Per finalitzar, com ja heu pogut veure, si et fixes en la publicitat pots veure el veritable sentit que aguara darrere de les imatges publicades. No obstant, es necessita també entendre del tema per poder adonar-te, ja que, molts cops juguen amb la situació de la càmera al gravar o amb la llum, i aquests factors són més difícils d'identificar. Però malgrat no entenguem molt del tema, no està de més que algú ens avisi d'alguns d'aquests petits enganys, ja que és curiós i interessant.