Collarets de llum

Miquel Martí Pol, Joan Brossa, entre d'altres; són poetes coneguts i llegits per la gent. Per això, avui a la classe de Comunicació oral, escrita i digital hem fet una recitació de poemes en mig de tota la classe.

Primer, la nostra mestra ens va donar la llibertat d'escollir els poemes que més ens agradessin. Però hi havia unes condicions; la llargada, la complexitat del poema que havia de ser mínimament alta, el poema que fos elegit havia de ser d'un poeta important i representatiu com els que he esmentat en la introducció i entre d'altres normes que no esmentaré. Quan teníem el poema escollit l' havíem d'enviar a la nostra mestra i ella donar el vist i plau. Jo vaig escollir un poema anomenat "Collarets de llum" de Miquel Martí i Pol.

Collarets de llum 

quan la tarda és fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina

Un estel petit 

obre l'ull i parla

-on serà l'amor

que no puc trobar-la?

-On serà l'amor? 

-fa la lluna bruna

l'he cercat pertot

que n'estic desjuna

I l'amor ocult

entre satalies

riu que riu content

de s'es traïdories

Collarets de llum 

quan la tarda és fina; 

si el rostoll s'adorm

tot es de joguina

Prou l'estel petit

i la lluna clara

cercaran l'amor

més i més encara

Se'n riuran els camps

i les rives pures

i els pollancs i el riu

i el plà i les altures

Se'n riuran els grills

i els ocells cantaires

i el vent romoós

i els follets rondaires

I ell, entaforat 

entre satalies,

contarà a la nit

noves traïdories

Collarets de llum

quan la tarda és fina

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina.

En segon lloc, la nostra professora ens va assignar el dia i a l'hora que havíem de fer la recitació. Més endavant, el dia de la recitació va ser, per mi, un dia de nervis. No sempre et poses davant de setanta persones a recitar un poema escollit per tu. Cada un de nosaltres vam poder tenir un apuntador per si se'ns oblidava algun tros de l'escrit. A més a més, podíem tenir a una persona que ens gravés perquè així poguéssim fer l'autoavaluació molt millor.

Per finalitzar l'activitat, com ja he dit avanç, vaig fer una autoavaluació de la meva recitació. Teníem que tenir en compte diversos aspectes com són: l'elecció del text, l'expressió oral, la mirada, la veu, la postura, la gesticulació, el control dels nervis, i altres factors a destacar. A continuació mostraré l'autoavaluació que em vaig fer:

Elecció del text El poema no ha tingut un vocabulari complex per això s’ha fet fàcil entendre’l. No obstant, ha sigut llarg però sense fer-se pesat.

Expressió oral No m’he accelerat, he anat a poc a poc. He fet algunes entonacions, no ha sigut lineal, però en podria haver fet més.

Mirada He intentat mirar al públic, ho he aconseguit, no obstant, he de reconèixer que la meva mirada s’ha centrat en un parell o tres persones, les que tenia al davant meu i al fons. Ja que, em feien que si amb el cap i em transmetien més tranquilitat.

Veu Hauria d’haver aixecat més el to de veu i vocalitzar millor però els nervis no m’ho permetien. No m’ha tremolat la veu.

Postura Dempeus amb els braços creuats al davant i els peus creuats abaix. Recta i movent-me d’una banda a un altre a mida que anava recitant. Hauria de no intentar no moure’m tant i amagar el riure nerviós que em sortia.

Gesticulació No he sigut molt expressiva per el que fa a la gesticulació, com ja he dit la postura era tot recte dempeus i amb els braços creuats al davant. Hauria d’haver canviat la mevaposició i així dinamitzar el poema amb els braços, les mans, la meva mirada i els meus moviments.

Control dels nervis Estava més nerviosa abans de posar-me al davant de tothom que no quan he començat a recitar. He sabut controlar bastant bé els nervis dins del que cap, però he de reconèixer que sort que em sabia molt bé el poema que ja el deia sense pensar, perquè allà davant no podia ni parar-me a pensar molt en el que anava dient. M’he quedat en blanc un sol cop, però de seguida amb l’ajuda de l’apuntador he pogut remuntar ràpidament.

Altres

Com a conclusió d'aquesta activitat puc dir que, al principi em va fer molta angunia haver-la de realitzar, ja que, prefereixo fer una presentació en públic que no pas recitar un poema amb entonacions i amb bona cara davant de setanta persones que estic coneixent. Però la veritat és que ara, a poc a poc, m'estic donant compte la necessitat de passar aquesta mica de vergonya en un moment determinat, perquè en un futur ho agrairem. La vergonya i els nervis són unes emocions que hem d'aprendre a superar i controlar, i sobretot nosaltres com a futurs mestres.

CRÈIXER ÉS UNA GRAN AVENTURA

Tots i totes des de petits, hem gaudit de les pel·lícules disseny, la màgia  i la il·lusió que aquestes ens transmeten. Fins i tot, els més grans encara es paren a veure alguna per recordar aquella innocència tan maca que preval en la infància de cadascú. És per això que el meu grup i jo, en un treball d'identitat i territori que havíem de fer per l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, vam optar per investigar, buscar i escrutar tot sobre una d'aquestes pel·lícules.


Vam escollir, concretament, la pel·lícula de Peter Pan. El perquè de la nostra elecció, el trobem en la nostra carrera universitària, educació primària. Educar als nens, saber com pensen, com actuen, perquè ho fan, i per esbrinar d'on provenen les seves fonts d'informació o les seves influències. I va ser en aquest punt on, vam trobar la televisió com a major influencia cap als nens. I si parlem de nens, parlem de pel·lícules Disseny. A la vegada, la pel·lícula de Peter Pan ens recrea la història d'un nen amb problemes familiars, un nen que no vol créixer, és a dir, que té una actitud dolenta cap a la vida i cap el pas del temps. Això, igual que en la vida real, es soluciona mirant l'entorn d'aquest nen, perquè no vol créixer? De què té por? Com són els seus pares? Perquè fuig de les responsabilitats? Fent-nos aquestes preguntes arribem a la solució de saber perquè aquest nen actua d'aquesta forma.


En el nostre treball, consten les actuacions i el paper que cada personatge de la pel·lícula té. Però la nostra intenció no ha sigut esmentar-los d'una forma superficial, sinó tot el contrari, relacionar les actuacions que tenen en la pel·lícula amb la vida real. Cada personatge de la pel·lícula té un paper, i la nostra feina a sigut esbrinar quin era. Per exemple, el capità Garfi l'hem relacionat amb les dificultats de la vida, els trams que et posa i les injustícies i proves que has d'anar superant i lluitant. 


També, deixant a part els personatges, em parlat del famós síndrome de Peter Pan, però no em aprofundit sobre aquest, ja que ens estariem ficant massa en el terreny de la psicologia. 


El treball el vam voler exposar d'una forma dinàmica, amb vídeos que representaven i demostraven el que nosaltres anàvem explicant, per captar l'atenció del públic i la motivació en el que estàvem dient. Per no deixar anar cap sermon i que el públic no sàpigues ni de que estàvem parlant. La presentació ens va anar força bé, van haver nervis, com sempre i per falta de pràctica, però vam acabar orgulloses de la nostra feina. Al públic li va interessar el tema escollit i també com vam exposar-lo i, precisament això és el més important.

Un món ple de senyals

En aquest apartat vull parlar de la transmissió d'informació. L'especia humana es diferència de la resta d'animals pel llenguatge. Nosaltres per transmetre la informació fem ús d'aquest, és a dir, a continuació explicaré com el podem definir i l'ampli ventall que aguara dins la seva definició.

El llenguatge està constituït de senyals, és a dir, per comunicar-nos enviem senyals a un receptor i aquest les interpreta, així ens entén i sap el que li estem dient. Així doncs, el més important entre els diversos tipus de senyals, és el llenguatge humà. Constituït per combinacions de senyals i orientat cap a la comunicació entre persones. El llenguatge humà s'organitza en diversos nivells i per mitjà d'aquest podem expressar el que sentim, el que opinem i el que sabem. Aquestes senyals no tenen perquè basar-se en les paraules, quan parlo de senyals em refereixo a les paraules, els signes, les mirades i les diferents tècniques que es poden utilitzar en forma de senyals per comunicar-nos amb els altres.

Per un altre banda, el llenguatge no sols l'utilitzem per comunicar-nos amb un altre persona, sinó que també per parlar amb nosaltres mateixos, és a dir, per pensar. Sembla impossible que es puguin dur a terme els pensaments al marge de la llengua. Resumint, el llenguatge també ens permet l'auto-expressió. Tots aquests pensaments a la vegada son traduccions del que sentim o del que opinem envers algú o alguna cosa. Constantment estem traduint, amb major o menor grau d'intensitat.

Per tant, després de tota aquesta reflexió puc definir el llenguatge com el medi de comunicació més extens de tots els que coneixem i com el el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans.

Dues formes diferents de transmetre la informació

A continuació indicaré les diferencies que hi ha entre el canal oral i l'escrit. Per fer la comparació d'una banda parlarem de les diferències contextuals, i de l'altre de les diferències textuals.

La comunicació oral és immediata en el temps, mentre que l'escrita és diferida. Aquest tipus de característiques són les que s'anomenen contextuals. Alguns exemples de diferencies contextuals serien els següents: En el canal oral trobem el canal auditiu, és a dir, el receptor comprèn amb l'oïda el text i en canvi, amb l'escrit el receptor llegeix la informació i d'aquesta manera l'arriba molta més informació. En la comunicació oral l'emissor pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. En canvi, en la comunicació escrita l'emissor pot corregit i refer el text, sense deixar rastres. Un altre diferencia que podem observar és que, en el canal oral la comunicació és immediata en el temps i en l'espai, i en canvi en l'escrit la comunicació és diferida en el temps i en l'espai. Aquests són sols exemples de la quantitat de diferències contextuals que podem trobar.

En segon lloc, podem comparar les característiques gramaticals. Aquest segon tipus les anomenem textuals, perquè fan referència al missatge de la comunicació. Em centraré sobretot en una petita part del camp: la fonètica i l'ortografia. Podem veure diferències depenen de l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica.

En definitiva, l'escrit presenta un conjunt de característiques contextuals i textuals pròpies, diferents de l'oral. L' escriptor a d'utilitzar recursos lingüístics d'adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical distints de la de l'orador.

Oh brother!

Ens pensem que dominem les noves tecnologies, televisió, ordinadors, mòbils... Però la realitat és que ells ens dominen a nosaltres. En els anuncis de televisió, el que veiem és allò que ells volen. Molts cops ens pensem que, el que surt per televisió és un calc exacte de la realitat però no és així, sinó una representació d'aquesta realitat, es a dir, ens l' enfoquen com ells volen que la veiem. Així ens captiven i ens inciten en la compra de productes sense que ens adonem conte.


A l' anunci que he penjat a continuació es poden observar certs aspectes que demostren com ens "manipulen". En aquest anunci intenten vendre un cotxe per la seva gran amplada. Per especificar-nos això el que han utilitzat es la figura d'un monstre enorme què quan més amor li transmets més gran es fa, i clar, això comporta la compra d'un gran cotxe. El monstre té unes dents enormes i al començament de l'anunci podem veure com la nena que l'escolleix també els té igual. És un tret a tenir-lo en compte ja que han escollit justament a la nena, la que te aquest petit tret semblant a l'animal,  i no al pare o a un altre membre de la família, perquè escolleixi l'animal. En l'anunci intenten arribar als nostres sentiments per poder veure la imatge del cotxe com a una salvació, com la única sortida perquè tot acabi bé:

Per finalitzar, com ja heu pogut veure, si et fixes en la publicitat pots veure el veritable sentit que aguara darrere de les imatges publicades. No obstant, es necessita també entendre del tema per poder adonar-te, ja que, molts cops juguen amb la situació de la càmera al gravar o amb la llum, i aquests factors són més difícils d'identificar. Però malgrat no entenguem molt del tema, no està de més que algú ens avisi d'alguns d'aquests petits enganys, ja que és curiós i interessant.

Un company a descobrir

Un nou curs, noves cares, i nous reptes per a conèixer-les totes. Aquestes són les experiències que un ha de passar quan arriba a un lloc nou. A continuació explicaré una activitat que hem fet a la Universitat, a l'assignatura de COED (Comunicació oral, escrita i digital) relacionada amb la descoberta de totes aquestes noves cares.

Hem fet el simulacre d'una exposició. Cada un de nosaltres ha portat una fotografia, que caracteritzava algú del grup, i juntament amb això un escrit que era per entregar. Les fotografies les hem penjat al voltant de tota la classe. Havien de ser fotografies elaborades per nosaltres mateixos.Cada un de nosaltres s'ha posat davant de la seva fotografia i ha hagut d'explicar-la a la resta de companys.

El treball de "qui ets tu?" l'he fet de la Laura Torra, una companya de la classe a la què estic coneguen. La fotografia  és la que mostro a continuació. He volgut reflectir de la Laura la felicitat i l'alegria que té, aquella que molts cops et recorda a la d'un nen petit. És per això, que he utilitzat un objecte infantil, com són les bombolles de sabó, com a símbol d'aquesta alegria i aquesta energia positiva que te dins seu, i la qual s'assembla molt a la dels infants. Ella surt fent la bombolla, en blanc i negre, perquè el que volia destacar de la fotografia era la bombolla de sabó i ella en un segon pla.  La fotografia va costar una mica fer-la, vam fer moltes fins trobar la que quedes perfecte, o sinó perfecte, la que jo pogués veure allò que volia transmetre d'ella ben vist. 


Com activitat, la he trobat molt interessant. Sempre quan arribes a un lloc nou, veus a gent nova, gent que no coneixes de res i amb la qual hauràs de compartir la carrera en aquest cas i el mateix somni professional, ser mestres. Per això, aquesta activitat està ben enfocada, no només per la seva dinàmica sinó també pel moment en el qual l'hem fet. Quan no ens coneixíem del tot, quan estàvem donant-li forma a les nostres futures amistats a la universitat. Amb aquesta activitat, m'he divertit, he estimulat la meva imaginació, he fet la meva primera presentació en públic en la Universitat i m'he implicat més encara en conèixer a la persona a la que volia representar. Sempre és difícil obrir-te cap a la gent nova, per això s'agraeixen activitats així, que el que fan és donar-te una empremta per trencar el gel.

 

Competencies UNESCO, ISTE.

Competencies de la UNESCO:

•       Competents per utilizar teconologíes de la informació.
•        Buscadors, anilitzadors i evaluadors de la informació.
•        Solucionadors de problemas i han de poder prendre decisions.
•        Usuaris creatius i eficaços d’eines de productivitat.
•        Comunicadors , colaboradors, publicadors i productors.
•       Ciutadants informats, responsables i capaços de contribuir a la societat.

Els docents necessiten estar preparats per oferir als seus estudiants oportunitats d’aprenentatge recolzades en les TIC. Han de ser doncets amb unes nocions bàsiques de coneixement de les tic, amb un aprofunidment de coneixements i, creadros de coneixement.

Les escoles han de contar amb docents que poseeixin les competencies i els recursos necessaris en materia de TIC i que puguin ensenyar de manera eficaç les assignatures exigides.

Aquestes cometencies exigides segueixen uns objectius: Incrementar la comprensió tecnológica d’estudiants i ciutadants.

Competencies ISTE.

Docents competents en:

• Inspirar i facilitar aprenentatge i creativitat
• Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge 
• Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores.
• Promoure ciutadania digital i resposabilitat
• Millorar pròpia pràctica professional i capacitat lideratge. 

Estudiants competents en:

• Creativitat i innovació
• Comunicació i col·laboració
• Investigació en l'ús de la informació
• Pensament crític, resolució problemes i presa decisions
• Ciutadania digital
• Funcionament tecnologia i conceptes

Les competències de la UNESCO i ISTE, segueixen l'objectiu, en general, de formar professionals capaços de fer classes amb el recolzament de les TIC sense cap tipus de problema. Docents que siguin professionals i sàpiguen el que fan. A continuació penjo una presentació de Google Docs on deixo també molt clars totes les competències esmentades anteriorment.

                          

Taxonomia digital de Bloom

En el Blink v2 que tenim a la universitat Blanquerna, en l'apartat de Processos i contextos educatius II ens surten les sessions GITIC. Allà ens explica una mica tot el que hem anat treballant, com mostra a continuació aquest mapa conceptual dels diferents temes tractats a classe. 

  

Per constatar que molts d'aquests aspectes anomenats en el mapa els hem treballat, els esmentaré i faré una petita relació entre els conceptes esmentats anteriorment i amb quin programa, eina, aplicació o recurs de GITIC va relacionat.

En l'apartat de "Crear", per exemple, faré referència al verb publicar. Nosaltres a l'assignatura de GITIC hem publicat informació en molts espais web. Com és el cas d'aquí mateix, en el blog, o en el Twitter, entre d'altres. Publiquem constantment si fem ús d'aquests serveis, és a dir, mostrem i compartim informació i opinions amb la resta de persones en línia.


En l'apartat "Avaluar", posaré un exemple de comentar en un blog. Ara mateix, estic fent us d'aquest servei, el blog, però a més a més de publicar informació també pots mirar i observar la informació d'altres blogs, així doncs, també pots comentar i donar la teva opinió sobre la utilitat, l'autenticitat, el valor, o el punt de vista personal sobre qualsevol publicació feta.


En l'apartat "d'Analitzar", faig referència al verb "enllaçar". Trobem i hem fet ús de molts serveis què ens permeten enllaçar altre webs i així facilitar i promoure l'entrada a elles. Un exemple és el Twitter, amb els Twitts, o el blogger, fent ús dels RSS per enllaçar vídeos, o el Google Reader, per copiar enllaços de pàgines webs i poder accedir a elles amb molta facilitat.


Més endavant trobem l'apartat "d'Aplicar", en aquest em centraré en el verb "compartir" i "editar". Internet com ja he explicat en varies ocasions en el blog, ens permet compartir informació al igual que rebre. Per duu a terme aquest procés existeixen servidors i espais web com per exemple el Google Docs. Aquest et permet compartir documents amb altres persones, a l'igual que editar-los quan et vingui de gust. Tu publiques un arxiu i el comparteixes amb altres usuaris de Google Docs, ells podran no només veure'l, sinó que també podran editar i modificar allò que desitgin del document compartit.


Seguint l'esquema, més a baix trobem l'apartat de "Comprendre", en aquest faré referència al verb "etiquetar". Les etiquetes ens serveixen per poder organitzar i ordenar la informació de manera que la tinguem més assequible i ens sigui més pràctic el seu ús. En el blog, per exemple fem ús de les etiquetes. Ordenem la informació per apartats, de manera que, la persona que entri podrà dirigir-se a la informació que més li cridi l'atenció fent un cop d'ull a les etiquetes. On també fem ús de les etiquetes és en el Google Reader. Allà també ordenem la informació depenen del tema que tractin o dels nostres criteris d'organització.


Per últim, trobem l'apartat de "Recordar", i en aquest últim parlaré del verb" marcar llocs favorits". En el Twitter, per exemple, cerquem a persones que ens interessant, ja sigui per la informació que ens aporten, pels interessos que tenen o perquè son conegut o amics nostres, així doncs els marquem com a favorits, és a dir, els seguim. Així doncs, tota la informació que van publicant, tots els Twïts què fan ens surten al nostre inici i podem veure'ls tots. L' altra persona pot veure qui l'ha marcat com a favorit i qui no, és a dir, qui el segueix.

Bé com ja s'ha vist aquí dalt, amb tota aquesta relació de continguts que he establert, a l'assignatura GITIC hem seguit tota aquesta Taxonomia digital de Bloom que està publicada al BlinkV2. Es podrien haver fet més relacions ja que, a l'assignatura hem treballat molts més serveis i programes, però només volia fer un incís d'alguns i així ja deixant clar l'ús de tots aquests continguts.