A continuació indicaré les diferencies que hi ha entre el canal oral i l'escrit. Per fer la comparació d'una banda parlarem de les diferències contextuals, i de l'altre de les diferències textuals.
La comunicació oral és immediata en el temps, mentre que l'escrita és diferida. Aquest tipus de característiques són les que s'anomenen contextuals. Alguns exemples de diferencies contextuals serien els següents: En el canal oral trobem el canal auditiu, és a dir, el receptor comprèn amb l'oïda el text i en canvi, amb l'escrit el receptor llegeix la informació i d'aquesta manera l'arriba molta més informació. En la comunicació oral l'emissor pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. En canvi, en la comunicació escrita l'emissor pot corregit i refer el text, sense deixar rastres. Un altre diferencia que podem observar és que, en el canal oral la comunicació és immediata en el temps i en l'espai, i en canvi en l'escrit la comunicació és diferida en el temps i en l'espai. Aquests són sols exemples de la quantitat de diferències contextuals que podem trobar.
En segon lloc, podem comparar les característiques gramaticals. Aquest segon tipus les anomenem textuals, perquè fan referència al missatge de la comunicació. Em centraré sobretot en una petita part del camp: la fonètica i l'ortografia. Podem veure diferències depenen de l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica.
En definitiva, l'escrit presenta un conjunt de característiques contextuals i textuals pròpies, diferents de l'oral. L' escriptor a d'utilitzar recursos lingüístics d'adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical distints de la de l'orador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada