Parlar i escoltar

Des de què som petits, les persones anem adquirint una capacitat que ens permet expressar allò que pensem en paraules. Expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Aprenem quan podem parlar o quan hem de callar, i també sobre què parlar depenen del context on ens trobem. És a dir, aprenem els registres de la llengua.

Depenen del context en el què ens trobem, utilitzarem unes competències comunicatives o unes altres. Per exemple, trobem dos tipus de manifestacions d'aquestes competències.

- Els sistemes primaris -> Que fa referència a un llenguatge quotidià i utilitzat en la vida en societat. L'utilitzarem per escriure una nota a un amic, una notícia, un cartell, etc

- Els sistemes secundaris -> Aquest són de major elaboració i complexitat. És a dir, l'utilitzem en textos científics, tècnics, sociopolítics, etc.

Es pot dir que, la competència comunicativa és la capacitat que inclou conèixer una llengua com també saber com i per a què utilitzar-la.

Fins ara he parlat de l' emissor d'informació, però, també és important fer un apunt sobre el receptor dels missatges. Una persona que ha de saber escoltar, i només així podrà assimila i entendre el que se li està dient.

Escoltar, doncs, és comprendre un missatge oralment a partir d'un procés cognitiu d'interpretació. A més a més, has de saber escoltar, és a dir, tenir un paper actiu i participatiu amb respecte cap a l'emissor i les seves idees. Has de descobrir les idees principals del missatge i saber reaccionar a aquest missatge. Només així, amb aquesta actitud positiva, atenta, i entregada a l'altre podràs aconseguir ser empàtic i així entendre'l.

Per concloure, doncs, has de saber utilitzar el llenguatge i les competències comunicatives per poder comunicar-te correctament, depenen del lloc on et trobis i amb qui estiguis parlant. A la vegada, has de saber escoltar el que t'estan dient, prestant atenció i una actitud activa durant la conversació. I sobretot, respectant les idees i els arguments de l'altre persona, de l'orador.